Examen (tema 1). Pregunta 2

És evident que les propostes educatives a distància porten implícita la necessitat de redefinir els rols tant dels docents com dels discents, però també és necessari canviar el model pedagògic i novament, queda demostrat que majoritàriament encara continua imperant el model educatiu tradicional, el qual es basa en la idea de unidireccionalitat i transmissió de informació (continguts acadèmics) sense permetre la interacció entre docents i discents, ni la creació conjunta del procés d’E-A. En aquest sentit, per exemple, l’ e-learning, encara es continua tractant als alumnes com a receptors de la informació no com a agents de col·laboració. Per tant no es té en compte l’intercanvi ni la co-creació, malgrat de. Dos aspectes propis del ciberespai.  Per tant, continua exercitant-se un model educatiu sustentat en l’aprenentatge de masses, una idea que desenvolupen Aparisi i Silva (2010) al llarg del seu article Pedagogía de la interactividad. 

Aquests cursos a distància o plataformes d’e-learning acostumen a ser estàtics i amb manca d’interactivitat, fomenten un aprenentatge basat en la memorització i la repetició i no responen amb les necessitats d’una societat cada vegada més avançada a nivell tecnològic, a la qual comença a tenir gran presència la cibercultura. 

Aleshores, disposar de les noves tecnologies ha de suposar una oportunitat  de transformar les formes tradicionals d’ensenyament, tal i com exposen Bosco, A. i Rodríguez, D. (2008)   Així doncs, un dels reptes amb els quals es troba  la formació a distància és la reestructuració dels mètodes d¡ensenyament. En aquest punt el rol del docent canvia, i passa de ser el centre del procés d’aprenentatge dels alumnes a ser un agent que faciliti la participació i implicació en la construcció de coneixements de l’alumnat, una opció educativa a la qual els alumnes tindrien un paper actiu en el seu propi procés d’aprenentatge, el qual el podrien construir de forma autònoma però en col·laboració. 

A mode de conclusió, estic d’acord amb el fet de que les plataformes d’aprenentatge on-line solen implicar una redeficinió dels rols del docent i estudiant respecte a l’educació presencial més convencional i tradicional. Per tant, seria convenient que es comencés a desenvolupar una pedagogia interactiva, la qual centra el procés d'E-A en l'alumnat i en la col·laboració entre les diferents parts implicades en aquest procés. Així doncs, coincidint amb la perspectiva de Bosco i Rodríguez (2008), les TIC comporten la necessitat intrínseca de reflexionar sobre la forma en que es duu a terme la docència i a la vegada són eines facilitadores de la gestió de la informació i la comunicació, permetent que l’ensenyament s’ajusti a les necessitats individuals de les persones a les que va dirigit. Així doncs, les propostes educatives a distància, com l’e-Learning, al utilitzar les noves tecnologies, requereixen aquest canvi en la forma d’enfocar la tasca educativa i per tant,  procurar que la persona pugui ser autora del seus aprenentatges, amb el suport i orientació dels docents i d’altres companys, fomentant així el treball col·laboratiu.