Al voltant dels
anys 70 es van començar a desenvolupar programes informàtics per ser aplicats a
l’educació, els quals tant sols es podien utilitzar incorporant-los al hardware
dels ordinadors.
No obstant, s’ha produït
una gran evolució en quant a la tecnologia educativa. És doncs, quan aquests
programes reben el nom de multimèdia educatiu ja que el programari comença a
presentar una interface molt més atractiva i a estar disponible en CD-ROM. Uns
exemples ben clars són els jocs eductius de Les Tres Bessones o el Pipo. Ara però, la majoria del software educatiu
està en línia, estant a l’abast de tothom, permetent la interacció entre els
usuaris.
Tipologies de programari educatiu
Existeixen
diferents tipologies de programes educatius en funció de les finalitats que
persegueix:
-
Programes
d’exercitació: Exercicis que es podrien fer en paper. Pretenen exercitar algun
tipus d’habilitat com el càlcul o l’ortografia.
-
Programes
tutorials, tutorials experts: continguts que expliquen una temàtica concreta.
-
Base
de dades: on puc consultar informació del meu interès. La interacció és més
oberta, perquè puc demanar al programa allò que necessito.
-
Simuladors:
programes que intenten representar un fenomen que no es pot veure o es perillós
de provocar-lo. Com ara la simulació d’un terratrèmol. La participació dels
subjectes no és gaire possible, ja que té un paper més d’observador.
-
Constructors
o micromons: programes de llenguatge de programació que permeten construir
alguna cosa a través d’unes regles i pautes determinades. Un exemple és
l’Scratch, el qual té uns comandaments que permeten el moviment dels
personatges. En aquest sentit, no està
tan pautat el que he de fer.
-
Programes
eines: programes per escriure un text, vídeo, etc. Qualsevol programa per crear
informació o editar-la. En aquesta classificació també s’engloben les eines de
la Web 2.0.
A partir d’aquesta
introducció teòrica exposaré exemples sobre programes de multimèdia educativa.
En primer lloc,
us presento l’Scratch , una aplicació informàtica, orientada principalment als
infants, a través de la qual es pot
treballar amb les bases d’animació i programació informàtica. A més, permet l’exploració,
l’experimentació, l’expressió d’idees personals i el desenvolupament de la creativitat.
L’Scratch
representaria una eina de tipus constructiva o micromons, ja que permet
construir una animació, utilitzant personatges i idees lliurament. Això es
possible gràcies als comandaments que permeten el moviment dels personatges.
Malgrat existeixin unes pautes, no és una eina limitadora, ja que el nen/a pot
decidir quin moviment pot fer el seu personatge, amb quin objecte interactuarà,
què dirà o en quin escenari es trobarà. Aquesta eina és molt amena però requereix
fer un esforç per aprendre a utilitzar-la. Per això es considera que presenta
una alta demanda cognitiva.
En segon lloc,
hem treballat amb la web educativa http://www.edu365.cat/, la qual presenta un ampli
ventall de continguts pels diferents nivells de formació, des de l'etapa infantil fins a la formació professional, tant per a
estudiants com per al professorat. En particular, ens hem centrat en l’apartat Educació
Primària, matèria de Llengua Castellana i activitats d'Ortografíate. Dins d'aquesta pàgina web trobem material d'exercitació ja que permet millorar un aprenentatge.
L'activitat per millorar la competència ortogràfica que he triat ha estat Palabras con Br y Bl, dins de la qual hi havia una breu exposició teòrica, tal i com es mostra a la Imatge 2 i alguns exercicis pràctics com els de la Imatge 3.
. |
| Imatge 2 |
 |
| Imatge 3 |
En definitiva, aquests programes multimèdia educatiu tenen un seguit d'avantatges, entre els quals es troben la ràpida adqusisicó d'aprenentatge gràcies a l'automatisme del seu funcionament i l'exposició dels contiguts d'una forma alternativa. A més permeten familiaritzar-se amb les TIC, tot veient-les com quelcom que els pot aportar coneixements i on poden participar. Com a inconvenients, es pot apreciar com aquestes activitats no permeten una interacció lliure d el'usuari amb el programa, ja que està delimitat què ha de fer. En canvi, si ens fixem en els programes de caire constructiu o eines, s'observa com la interacció de l'usuari és major. En tot cas, penso que aquestes eines educatives poden arribar a tenir més beneficis que aspectes negatius, sempre i quan es faci un bon ús, en consciència, d'aquestes.
Avui hem tingut l'oportunitat de ser oients d'una conferència a carrec de la Teresa Romeu, professora d'estudis informàtics de la UOC. La temàtica exposada ha estat l'e-Learning, un concepte treballat a l'aula i el qual hem pogut conèixer més a fons gràcies a Romeu. 
