Reflexionant: Les TIC com eina de millora educativa

La temàtica de la publicació sorgeix a partir de la lectura de l'article Bosco, A. (2008) De la supuesta relación entre tecnología einnovación educativa, REIRE Revista d’innovació i recerca en educación,nº1, noviembre 2008, pp.11-22, el qual a grans trets plantejala idea de  fins a quin punt l'ús de les noves tecnologies a l'aula és sinònim de millora educativa. 

La idea de tecnologia educativa va sorgir amb el propòsit de millorar l’educació, tot fent-la més eficaç i eficient per poder així, aconseguir millors resultats.  Però no és cert del tot que la tecnologia millori el procés d’E-A sota qualsevol circumstància.  Per a que això sigui veritable és necessari que docents i estudiants facin un exercici reflexiu sobre el significat d’ensenyar i aprendre. 

Antigament es considerava que la tecnologia aplicada a l’educació consistia en la utilització de coneixements científics per dissenyar, desenvolupar i controlar els processos educatius, fent-los més predictibles, eficaços i eficients. La tecnologia era el millor mitjà per aconseguir controlar l’educació i predir els resultats del procés educatiu.

Actualment, els termes d’innovació i millora a través de la tecnologia fan referència a l’obtenció de l’últim aparell fabricat. Només posseint els aparells més desenvolupats s’aconsegueixen millores. Es parla doncs, de “quant més nou és, millor”, una idea que engloba el terme tecnologia artefactual. Aquesta és una visió inaplicable a l’àmbit educatiu, ja que no és suficient tenir l’última tecnologia per aconseguir els millors resultats.  És a dir, el focus de la qüestió es troba en l’ús que es fa d’aquesta tecnologia.

A més, aquesta percepció de la tecnologia com a progrés dels aparells tecnològics, ocasiona que la presència d’altres tecnologies quedi en un segon pla. Uns exemples d’aquestes tecnologies minimitzades són la simbòlica (representacions diverses) i la organitzativa (forma d’estructurar les accions en el temps i les accions de les persones), les quals representaven un major desenvolupament per a les persones que no pas l’artefactual.

Per tant, per molt que es tinguin a disposició les eines tecnològiques d’última generació, no és sinònim d’obtenir els millors resultats. L’èxit de l’ús de les noves tecnologies dins del camp educatiu dependrà de com els professionals les utilitzaran. No sempre s’assoliran els mateixos resultats en diferents contextos tot i tenir la mateixa i l’última versió d’un aparell tecnològic.

Dins del món educatiu és difícil concretar a què es refereixen els processos d’innovació i de millora, ja que cada context és singular, únic. En conseqüència, una innovació o millora serà també exclusiva d’aquell context. Per exemple, si un docent té capacitat per incentivar la col·laboració a l’aula, la innovació no anirà relacionada amb la col·laboració. En canvi, per a un docent que segueixi un procés d’ensenyament tradicional i unidireccional la millora radicarà en aplicar noves estratègies educatives com ara la col·laboració.

Tot i així, els processos de millora i innovació a nivell educatiu es poden relacionar amb:

• L’ús de nous materials o recursos instructius tals com els curriculars o els tecnològics.
• L’ús de nous enfocaments d’ensenyança, activitats o estratègies didàctiques.
• L’elaboració de nous llocs pedagògics i/o teories subjacents a noves polítiques o programes.

 Domini cognitiu o ús intel·ligent de les TIC

Per a poder obtenir resultats positius mitjançant la utilització de les noves tecnologies en el procés d’E-A, és necessari que els usuaris d’aquestes –docents i discents– reflexionin entorn a les bones pràctiques d’aquestes, és a dir, al bon ús d’aquestes eines.

Primerament, però, és necessari que es tingui un coneixement instrumental  bàsic d’aquestes, que es sàpiguen utilitzar a nivell de software i hardware. A més, saber cercar fonts d’informació, recursos en suport digital, els usos de les TIC en la matèria que s’imparteix i valorar els límits i potencialitats de la comunicació a través de la xarxa.  

Des de la vessant del professorat, aquests han de  reflexionar fins a quin punt les TIC poden suposar un mitjà per millorar l’aprenentatge de l’alumnat.  I en quant a l’alumnat, aquest hauria de ser capaç de transformar la informació en coneixement. És a dir donar-li un significat a la informació que tenen a les mans. Per tant es demana que desenvolupin una visió crítica en vers a la informació present.

En definitiva implementar les TIC a l’aula comporta fer-ne un ús reflexiu i no pas reproductiu del model tradicional d’ensenyament i aprenentatge.

Seguint aquesta idea, a continuació s’especifiquen unes recomanacions per a fer una bona incorporació de la tecnologia en els processos educatius.

•  Allò rellevant sempre ha de ser allò educatiu i no allò tecnològic. El docent quan vulgui usar les TIC ha de pensar en els aprenentatges que vol generar en els alumnes.  

• L’ús de l’ordinador no et fa ser millor o pitjor docent ni que l’alumnat augmenti el seu interès.

• El mètode d’ensenyament juntament amb les TIC és el que aconsegueix un  o altre tipus de resultats.

• Les TIC han de ser utilitzades per a què l’alumnat aprengui de forma pràctica.

• Les TIC haurien d’utilitzar-se  com a recurs de suport per a l’aprenentatge i per adquirir i desenvolupar competències digitals.

• Les TIC han  de permetre la cerca, consulta i elaboració d’informació així com la possibilitat de relacionar-se amb els altres.

• Les TIC haurien d’utilitzar-se per al treball individual i per al treball col·laboratiu.

• Quan s’utilitzin les TIC a una activitat s’ha de donar a conèixer els objectius, els continguts i les habilitats tecnològiques que es treballaran.

• Quan s’utilitzin les TIC, s’ha d’evitar la improvisació.

• Les activitats relacionades amb les TIC,  han d’estar integrades i ser coherents amb els objectius i continguts curriculars que s’estiguin ensenyant.

Personalment estic d’acord amb les idees que s’exposen en l’article, ja que per molta tecnologia que incorporem a les aules, sinó es fa un bon ús d’aquestes o es deixa de banda el mètode d’E-A, és difícil aconseguir uns resultats favorables. És a dir, veritablement el que és important és la forma d’ensenyar del docent, ja que aquesta condicionarà el procés d’aprenentatge dels alumnes. Així, malgrat es tingui una pissarra digital a l’aula, si el docent no sap fer-la servir o és limita a fer-ne un ús reproductiu (transmissió de continguts sense interacció amb l’alumnat) no s’aconseguirà generar aprenentatges significatius entre els estudiants.

Les noves tecnologies estan dissenyades per facilitar-nos el nostre dia a dia, però no ens hem d’oblidar de que l’èxit d’aquestes es troba en la utilització que fem d’aquestes, tant a nivell personal, laboral o social.