La temàtica de la publicació sorgeix a partir de la lectura de l'article Bosco, A. (2008) De la supuesta relación entre tecnología einnovación educativa, REIRE Revista d’innovació i recerca en educación,nº1, noviembre 2008, pp.11-22, el qual a grans trets plantejala idea de fins a quin punt l'ús de les noves tecnologies a l'aula és sinònim de millora educativa.
La idea de
tecnologia educativa va sorgir amb el propòsit de millorar l’educació, tot
fent-la més eficaç i eficient per poder així, aconseguir millors
resultats. Però no és cert del tot que
la tecnologia millori el procés d’E-A sota qualsevol circumstància. Per a que això sigui veritable és necessari
que docents i estudiants facin un exercici reflexiu sobre el significat d’ensenyar
i aprendre.
Antigament es considerava
que la tecnologia aplicada a l’educació consistia en la utilització de
coneixements científics per dissenyar, desenvolupar i controlar els processos
educatius, fent-los més predictibles, eficaços i eficients. La tecnologia era
el millor mitjà per aconseguir controlar l’educació i predir els resultats del
procés educatiu.
Actualment, els
termes d’innovació i millora a través de la tecnologia fan referència a l’obtenció
de l’últim aparell fabricat. Només posseint els aparells més desenvolupats s’aconsegueixen
millores. Es parla doncs, de “quant més nou és, millor”, una idea que engloba el
terme tecnologia artefactual. Aquesta és una visió inaplicable a l’àmbit
educatiu, ja que no és suficient tenir l’última tecnologia per aconseguir els
millors resultats. És a dir, el focus de
la qüestió es troba en l’ús que es fa d’aquesta tecnologia.
A més, aquesta
percepció de la tecnologia com a progrés dels aparells tecnològics, ocasiona
que la presència d’altres tecnologies quedi en un segon pla. Uns exemples d’aquestes
tecnologies minimitzades són la simbòlica (representacions diverses) i la
organitzativa (forma d’estructurar les accions en el temps i les accions de les
persones), les quals representaven un major desenvolupament per a les persones
que no pas l’artefactual.
Per tant, per molt que es tinguin a disposició les eines tecnològiques d’última generació, no és sinònim d’obtenir els millors resultats. L’èxit de l’ús de les noves tecnologies dins del camp educatiu dependrà de com els professionals les utilitzaran. No sempre s’assoliran els mateixos resultats en diferents contextos tot i tenir la mateixa i l’última versió d’un aparell tecnològic.
Per tant, per molt que es tinguin a disposició les eines tecnològiques d’última generació, no és sinònim d’obtenir els millors resultats. L’èxit de l’ús de les noves tecnologies dins del camp educatiu dependrà de com els professionals les utilitzaran. No sempre s’assoliran els mateixos resultats en diferents contextos tot i tenir la mateixa i l’última versió d’un aparell tecnològic.
Dins del món
educatiu és difícil concretar a què es refereixen els processos d’innovació i
de millora, ja que cada context és singular, únic. En conseqüència, una
innovació o millora serà també exclusiva d’aquell context. Per exemple, si un
docent té capacitat per incentivar la col·laboració a l’aula, la innovació no
anirà relacionada amb la col·laboració. En canvi, per a un docent que segueixi
un procés d’ensenyament tradicional i unidireccional la millora radicarà en
aplicar noves estratègies educatives com ara la col·laboració.
Tot i així, els
processos de millora i innovació a nivell educatiu es poden relacionar amb:
- L’ús de nous materials o recursos instructius tals com els curriculars o els tecnològics.
- L’ús de nous enfocaments d’ensenyança, activitats o estratègies didàctiques.
- L’elaboració de nous llocs pedagògics i/o teories subjacents a noves polítiques o programes.
Domini cognitiu o ús intel·ligent de les TIC
Per a poder obtenir
resultats positius mitjançant la utilització de les noves tecnologies en el
procés d’E-A, és necessari que els usuaris d’aquestes –docents i discents–
reflexionin entorn a les bones pràctiques d’aquestes, és a dir, al bon ús d’aquestes
eines.
Primerament,
però, és necessari que es tingui un coneixement instrumental bàsic d’aquestes, que es sàpiguen utilitzar a
nivell de software i hardware. A més, saber cercar fonts d’informació, recursos
en suport digital, els usos de les TIC en la matèria que s’imparteix i valorar
els límits i potencialitats de la comunicació a través de la xarxa.
Des de la vessant
del professorat, aquests han de reflexionar
fins a quin punt les TIC poden suposar un mitjà per millorar l’aprenentatge de
l’alumnat. I en quant a l’alumnat,
aquest hauria de ser capaç de transformar la informació en coneixement. És a
dir donar-li un significat a la informació que tenen a les mans. Per tant es demana
que desenvolupin una visió crítica en vers a la informació present.
En definitiva
implementar les TIC a l’aula comporta fer-ne un ús reflexiu i no pas reproductiu
del model tradicional d’ensenyament i aprenentatge.
Seguint aquesta
idea, a continuació s’especifiquen unes recomanacions per a fer una bona incorporació
de la tecnologia en els processos educatius.
- Allò rellevant sempre ha de ser allò educatiu i no allò tecnològic. El docent quan vulgui usar les TIC ha de pensar en els aprenentatges que vol generar en els alumnes.
- L’ús de l’ordinador no et fa ser millor o pitjor docent ni que l’alumnat augmenti el seu interès.
- El mètode d’ensenyament juntament amb les TIC és el que aconsegueix un o altre tipus de resultats.
- Les TIC han de ser utilitzades per a què l’alumnat aprengui de forma pràctica.
- Les TIC haurien d’utilitzar-se com a recurs de suport per a l’aprenentatge i per adquirir i desenvolupar competències digitals.
- Les TIC han de permetre la cerca, consulta i elaboració d’informació així com la possibilitat de relacionar-se amb els altres.
- Les TIC haurien d’utilitzar-se per al treball individual i per al treball col·laboratiu.
- Quan s’utilitzin les TIC a una activitat s’ha de donar a conèixer els objectius, els continguts i les habilitats tecnològiques que es treballaran.
- Quan s’utilitzin les TIC, s’ha d’evitar la improvisació.
- Les activitats relacionades amb les TIC, han d’estar integrades i ser coherents amb els objectius i continguts curriculars que s’estiguin ensenyant.
Personalment
estic d’acord amb les idees que s’exposen en l’article, ja que per molta
tecnologia que incorporem a les aules, sinó es fa un bon ús d’aquestes o es
deixa de banda el mètode d’E-A, és difícil aconseguir uns resultats favorables.
És a dir, veritablement el que és important és la forma d’ensenyar del docent,
ja que aquesta condicionarà el procés d’aprenentatge dels alumnes. Així,
malgrat es tingui una pissarra digital a l’aula, si el docent no sap fer-la
servir o és limita a fer-ne un ús reproductiu (transmissió de continguts sense
interacció amb l’alumnat) no s’aconseguirà generar aprenentatges significatius
entre els estudiants.
Les noves
tecnologies estan dissenyades per facilitar-nos el nostre dia a dia, però no
ens hem d’oblidar de que l’èxit d’aquestes es troba en la utilització que fem d’aquestes,
tant a nivell personal, laboral o social.
Potser la qüestió més important és que cadascú determini què és un "bon ús" de la tecnologia. Segurament no trobarem dues visions iguals...Però, desde el meu punt de vista sense aquesta reflexió solament contribuim a tenir el darrer artefacte sense saber perquè i per a què...
ResponEliminaÉs cert que cadascú decideix què és un bon ús i que no de les noves tecnologies. Però, en un context educatiu, per a mi no és un bon ús de la tecnologia el simple fet de tenir les últimes novetats tecnològiques i no saber-les utilitzar, la qual cosa és una contradicció, ja que si no tens un domini instrumental difícilment pots parlar de bon ús o simplement d'ús. Tampoc ho és tenir els darrers aparells i fer una mala pràctica d'E-A, com ara no atendre al desenvolupament social i intel·lectual de l'alumnat o no recolzar l'aprenentatge d'aquests.
EliminaAixí doncs, com bé dius, hem de reflexionar sobre l'ús que en fem i què volem aconseguir amb aquest.