Reflexionant: De lo Sòlid a lo Líquid

Aquesta entrada gira entorn al contigut de l’article:  Area,M. y Pessoa, T. (2012) De lo sólido a lo líquido: las nuevas alfabetizacionesante los cambios culturales de la web 2.0., Comunicar, 38, XIX, pp.13-20,  el qual tracta sobre els canvis socioculturals actuals generats per la presència de les TIC;  una temàtica abordada utilitzant la metàfora de Bauman “cultura sòlida i cultura de la informació líquida”. En una primera part, és justifica l’ús de la metàfora i la conceptualització de la Web 2.0. En la segona part, es planteja un model d’alfabetització de cara a solucionar les llacunes que deixen les noves tecnologies en els individus i així poder fer un ús profitós i saludable d’aquestes. 

Avui dia hi ha un gran flux de producció d’informació i de coneixement, el qual és inestable i canvia constantment. Una activitat contraposada a l’estabilitat, la constància i la permanència de la producció cultural del segle XIX i XX. Uns canvis principalment originats per Internet i la Web 2.0. Així, les noves tecnologies han condicionat la producció, distribució i consum de cultural actuals, provocant doncs, que les antigues creacions quedin obsoletes i desapareguin donant lloc a d’altres més innovadores. Un exemple ben clar és el dels VHS que van evolucionar als reproductors DVD, els quals estan començant a fer història degut a l’aparició dels Disc Durs Multimèdia. 

I és que les TIC, han provocat una autèntica revolució, tot trasformant la forma de producció, emmagatzematge, difusió i accés a la informació, així com en els canals de comunicació de les persones.  Per tant, s’han produït canvis a moltes esferes de la nostra vida diària. Aquest ritme de desenvolupament, dóna peu a replantejar-se noves formes d’alfabetització i aprenentatge. 

Què és una Web 2.0?

Al ser una realitat canviant i en continu moviment, és difícil determinar una definició. No obstant, es pot considerar com l’avenç de les telecomunicacions i de la World Wide Web (WWW). La Web 2.0 ve a ser un espai virtual d’interconnexions, de comunicacions, d’intercanvis, de difusions, la qual presenta les següents característiques:  

Arrel d’aquests avenços és necessari que la societat estigui preparada, alfabetitzada en l’ús de les TIC, no tant sols a nivell instrumental (software i hardware) sinó també en el maneig d’aqestes, en els nous codis i dormes de comunicació que dicta la cultura digital. La finalitat és que els individus puguin transformar la informació en coneixement, ser productors i consumidors d’informació i desenvolupin competències d’interacció comunicativa en entorns digitals. En base a aquesta idea, a l’article es planteja el següent model d’alfabetització digital, composat per els àmbits d’aprenentatge i les competències a desenvolupar. 

Àmbits  o dimensions d’aprenentatge sobre la Web 2.0:

•  La Web 2.0 com una biblioteca gegant de dades i arxius: desenvolupar competències per saber cercar informació amb un propòsit, seleccionar-la, interpretar-la, analitzar-la i transformar-la en coneixement. 

• La Web 2.0 com un mercat de serveis:  les empreses demanen personal qualificat en matèria digital. Però també és necessari que l’usuari, el consumidor, estigui format per a que pugui conèixer els seus drets i responsabilitats a la xarxa. 

• La Web 2.0 com un conjunt de microcontinguts entrellaçats: l’individu ha de ser capaç de construir el seu propi coneixement a partir de la informació de la xarxa. 

• La Web 2.0 com un espai públic de comunicació: capacitat per participar de forma plena en les xarxes socials o comunitats virtuals, tot desenvolupant un “saber estar” basat en el respecte, la col·laboració i l’intercanvi. A més conscienciar-se de què pot ser públic i què ha de ser privat, tot evitant l’exhibicionisme. 

• La Web 2.0 com un escenari d’expressió multimèdia i audiovisual: Capacitat per analitzar i produir textos en format multimèdia i llenguatge audiovisual. 

• La Web 2.0 com un entorn d’experiències virtuals interactives: Capacitat per poder interaccionar en “mons virtuals”, de realitat simulada. Es necessiten habilitats per manegar la informació i la interacció amb els altres a temps real.

Competències i habilitats a desenvolupar en el subjecte alfabetitzat: 

Instrumentals // cognitivo-intel·lectuals // socioculturals // axiològiques // emocionals

Així doncs, segons el model d’alfabetització proposat:

Com a síntesi de tot plegat, penso que és important que la població tingui un cert domini de les noves tecnologies. És a dir, és rellevant que les persones tinguin desenvolupada mínimament una competència digital que permeti poder manegar-se amb les TIC i fer-ne un ús conscient i crític d'aquestes. Així doncs, penso que des de les escoles s'ha de fomentar l'ús reflexiu de les eines tecnològiques per a que les noves generacions, nascudes amb un ordinador sota el braç, puguin fer un ús responsable de les TIC tot treient-ne el màxim profit. Tanmateix, és imprescindible que la població més adulta i potser més distànciada del món tecnològic, es familiaritzi amb la tecnologia ni tant sols a un nivell bàsic, ja que cada vegada més aquesta està més present en les nostres vides.