Sessió 2: Noves tecnologies educatives

 

La vinyeta reflecteix clarament que malgrat els accelerat avenços de les noves tecnologies, una part de la societat es queda enrere. Aquestes persones poden tenir una gran varietat de característiques que impedeixen seguir el ritme tecnològic. Unes de les raons més freqüents són la manca d’ingressos o l’edat. 

Pel que fa al primer, per a  les persones amb un poder adquisitiu baix amb dificultats per subsistir, les noves tecnologies és quelcom secundari, ja que poder adquirir-les suposa un elevat cost econòmic.  En quant al segon col·lectiu, són persones que han nascut en una època en que la tecnologia era pràcticament inexistent en la vida diària o bé l’ús dels aparells electrònics no era gaire freqüent en la seva etapa de creixement. Per aclarir el tema de l’edat, un exemple pot ser un home de 50 anys que amb prou feines sap utilitzar el telèfon mòbil  o bé una dona de 30 anys que no sap cercar informació a Internet. 

Val a dir però, que malgrat haver-hi aquesta tendència general a la incompetència digital en persones que han crescut al marge de les noves tecnologies, hi ha moltíssimes persones que les dominen i hi estan molt familiaritzades. Per tant, per aquestes l’edat no suposa una trava. Així veiem com avis utilitzen smartphones o persones de 35 anys utilitzen una gran varietat d’aparells en la vida quotidiana.

Retornant a la imatge, es pot observar com aquesta professora no ha pogut seguir el ritme de la nova era digital. És a dir, s’ha instal·lat a l’aula un aparell tecnològic de caire educatiu, la pissarra digital, però no sap com utilitzar-la. Aquest desconeixement de la pissarra demostra com aquesta dona no té assolida una competència digital. En concret, i segons Jordi Adell Segura, director  del Centre d'Educació i noves tecnologies (CENT),  la competència que li manca és la “Tecnològica o Informàtica”, relacionada amb la utilització de les eines tecnològiques.  Aquesta deficiència no l’hauria de tenir un professor i per evitar-ho, abans d’instal·lar nous aparells a les aules, s’hauria de fer una formació al professorat per tal de que puguin extreure’n el màxim partit d’aquests. Conseqüentment, el procés d’aprenentatge dels alumnes seria molt més enriquidor. 

En definitiva, he escollit aquesta vinyeta humorística perquè considero que les persones hem de tenir un cert domini com a mínim, de les noves tecnologies. Sobretot, si es treballa amb persones i si l'aprenentatge d'aquestes depèn de nosaltres. Així doncs, la situació de la imatge no s'hauria de produir en cap centre educatiu.