Examen (tema 1). Pregunta 4

Aquest exercici escrit, en primer lloc considero que presenta un cert grau de complexitat, ja que es demanen reflexions personals constants sustentades en la bibliografia de l’assignatura. Així doncs, és evident la necessitat d’haver-se preparat aquest examen, tot fent una lectura en profunditat de la bibliografia bàsica. Relacionat amb el grau de complexitat, vull afegir el paper del factor temps, el qual converteix la realització de l’exercici en una cursa a contrarellotge, obligant-te a argumentar i construir significats amb rapidesa i eficàcia. Un aspecte que considero incompatible amb la tasca que se’ns demanava, la reflexió crítica. He arribat a aquesta idea, perquè un bon procés de reflexió requereix temps. Així doncs, aquest comentari pretén ser una crítica constructiva, per millorar l’aprenentatge i el sistema d’avaluació de futurs estudiants.

No obstant això, considero que aquest examen m’ha permès millorar la meva habilitat reflexiva i de síntesi, així com de relació de continguts i d’idees. 

Per una altra banda, m’ha permès tractar, analitzar i reflexionar entorn al contingut de les lectures realitzades al llarg del semestre.  Per tant,  he après sobre la necessitat de fer una evolució cap a les TAC, tot canviant el model pedagògic predominant al sistema educatiu.  Tanmateix, m’he adonat de que les plataformes d’aprenentatge a distància, tot i que es contaria a la seva naturalesa i finalitat, sovint acostumen a reproduir el model pedagògic existent, el qual no s’ajusta a les necessitats de la nova societat tecnològica. 

Un aspecte sobre el qual he esdevingut més conscient, és la finalitat del meu blog, ja que la pregunta 3 de l’examen m’ha fet plantejar-me quin ha estat el veritable ús del meu blog, que com ja he esmentat hi predominen les entrades amb un ús simbòlic-interactiu d’aquesta eina.

Per acabar, m’agradaria comentar un element que m’ha agradat i que ha estat nou de la realització d’aquest examen. Aquest aspecte innovador és el fet d’utilitzar l’ordinador per a realitzar l’examen. Per tant hem fet un examen sobre les TIC i les TAC utilitzant un artefacte digital.

Examen (tema 1). Pregunta 3

Al llarg de la meva trajectòria com a usuària d’un blog, he de reconèixer que he tingut un paper actiu en la cosntrucció dels meus coneixements. Crec que ha estat aixií, perquè malgrat a l’aula se’ns hagin transmès uns determinats contiguts, he estat jo la que amb una actitud crítica he escrit sobre aquells aspectes que em semblaven més interessants. A més, a partir dels contiguts que s’exposaven per part de la professora, de les persones conferenciades, i de les diferents lectures, he creat el meu punt de vista, he construït els meus coneixements. 

Aquesta eina permet fer un ús interactiu, ja que permet també compartir coneixements, reflexions, imatges, vídeos o qualsevol altre tipus de contingut amb la resta de companys, i de fet amb la resta de persones que es troben connectades a la xarxa. 

 

No obstant, he de comentar que s’han donat diversos moments en els quals he fet d’aquesta eina un ús més reproductor, simòlic-interactiu o transformador. Tot i que considero que principalment el meu blog presenta un caràcter simbòlic-interactiu, ja que en la majoria d’entrades a partir dels continguts teòrics he desenvolupat una visió crítica.

Ús reproductor: són aquelles entrades que es caracteritzen per transmetre i plasmar els continguts de sessions, de xerrades o d’articles, sense realitzar cap aportació persona. Exemple:  http://tacedsocial.blogspot.com.es/2013/10/sessio-5-bones-practiques-amb-tic.html

 

Ús simbòlic: a partir de reflexionar sobre la teoria he construït el meus coneixements significatius. Exemple: http://tacedsocial.blogspot.com.es/2013/12/sessio-10-levolucio-dels-software.html

 

Ús transformador: aquelles entrades a les quals a partir del descobriment i de l’experimentació he pogut elaborar el meu propi coneixement i la meva visió crítica entorn a una temàtica concreta. Exemple: http://tacedsocial.blogspot.com.es/2013/10/sessio-5-reflexions-entorn-educaline.html

 

Finalment aquesta carpeta d’aprenentatge, es una mostra de l’aprenentatge continu i treball constant que he realitzat, el qual ha anat evolucionant a nivell qualitatiu amb el pas del temps, així com m’ha possibilitat el creixement dels meus coneixements envers les noves tecnologies i la seva vinculació amb l’àmbit educatiu.  Així doncs, estic força orgullosa del treball realitzat ja que ha suposat un esforç i perseverança i implicació en el procés d’aprenentatge de l’assignatura.

Examen (tema 1). Pregunta 2

És evident que les propostes educatives a distància porten implícita la necessitat de redefinir els rols tant dels docents com dels discents, però també és necessari canviar el model pedagògic i novament, queda demostrat que majoritàriament encara continua imperant el model educatiu tradicional, el qual es basa en la idea de unidireccionalitat i transmissió de informació (continguts acadèmics) sense permetre la interacció entre docents i discents, ni la creació conjunta del procés d’E-A. En aquest sentit, per exemple, l’ e-learning, encara es continua tractant als alumnes com a receptors de la informació no com a agents de col·laboració. Per tant no es té en compte l’intercanvi ni la co-creació, malgrat de. Dos aspectes propis del ciberespai.  Per tant, continua exercitant-se un model educatiu sustentat en l’aprenentatge de masses, una idea que desenvolupen Aparisi i Silva (2010) al llarg del seu article Pedagogía de la interactividad. 

Aquests cursos a distància o plataformes d’e-learning acostumen a ser estàtics i amb manca d’interactivitat, fomenten un aprenentatge basat en la memorització i la repetició i no responen amb les necessitats d’una societat cada vegada més avançada a nivell tecnològic, a la qual comença a tenir gran presència la cibercultura. 

Aleshores, disposar de les noves tecnologies ha de suposar una oportunitat  de transformar les formes tradicionals d’ensenyament, tal i com exposen Bosco, A. i Rodríguez, D. (2008)   Així doncs, un dels reptes amb els quals es troba  la formació a distància és la reestructuració dels mètodes d¡ensenyament. En aquest punt el rol del docent canvia, i passa de ser el centre del procés d’aprenentatge dels alumnes a ser un agent que faciliti la participació i implicació en la construcció de coneixements de l’alumnat, una opció educativa a la qual els alumnes tindrien un paper actiu en el seu propi procés d’aprenentatge, el qual el podrien construir de forma autònoma però en col·laboració. 

A mode de conclusió, estic d’acord amb el fet de que les plataformes d’aprenentatge on-line solen implicar una redeficinió dels rols del docent i estudiant respecte a l’educació presencial més convencional i tradicional. Per tant, seria convenient que es comencés a desenvolupar una pedagogia interactiva, la qual centra el procés d'E-A en l'alumnat i en la col·laboració entre les diferents parts implicades en aquest procés. Així doncs, coincidint amb la perspectiva de Bosco i Rodríguez (2008), les TIC comporten la necessitat intrínseca de reflexionar sobre la forma en que es duu a terme la docència i a la vegada són eines facilitadores de la gestió de la informació i la comunicació, permetent que l’ensenyament s’ajusti a les necessitats individuals de les persones a les que va dirigit. Així doncs, les propostes educatives a distància, com l’e-Learning, al utilitzar les noves tecnologies, requereixen aquest canvi en la forma d’enfocar la tasca educativa i per tant,  procurar que la persona pugui ser autora del seus aprenentatges, amb el suport i orientació dels docents i d’altres companys, fomentant així el treball col·laboratiu.

Examen final (Tema 1). Pregunta 1

A través d’aquesta cita, Sancho ens exposa que tot i tenir la intenció de fer de les TIC una eina de innovació educativa, aquesta no acaba ser-ho, ja que no es tenen en compte aspectes com el context sociocultural, la percepció del procés d’E-A, o la pròpia pràctica educativa. Per tant, encara no s’ha passat de les TIC a les TAC, és a dir, veure les noves tecnologies com una eina d’aprenentatge i del coneixement. 

En relació aquesta idea que ens transmet Sancho, altres autors com Aparici i Silva  (2011) han abordat aquesta temàtica. En concret, si ens fixem en un dels articles  d’aquests, ens plantegen la idea de que avui dia encara continua imperant un model pedagògic tradicional transmissor a les aules, malgrat al incorporació de les TIC en aquests entorns. I aquesta situació és la que exposa Sancho en la cita presentada. 

Així un model pedagògic tradicional transmissor, presenta un sentit unidireccional, establint una divisió entre emissors i receptors i en conseqüència, no tenint en compte la col·laboració ni l’aprenentatge constructiu entre docent i discent.  Aleshores, contempla un aprenentatge individualista. Aquesta pedagogia està sustentada en un model anomenat “feed-back” que dóna reforç als missatges de la font d’informació i reprodueix el camí i pautes de l’emissor. Dins de l’àmbit educatiu, s’entendria com el fet de seguir o reproduir els itineraris informacional dels docents i/o llibres de text. Així doncs, representaria un feedback dirigit al docent, un procés d’E-A centrat en la taca del docent. 

Aquest model pedagògic que encara es posa en pràctica avui dia no permet fer el salt de les TIC a les TAC, un pas necessari per a poder adaptar-se a la revolució tecnològica que està vivint la nostra societat. Per tant, aquest model d’aprenentatge de masses queda obsolet  davant la necessitat d’instaurar pràctiques pedagògiques comunicatives i col·laboratives. 

Llavors, queda en evidència la necessitat de desenvolupar un  aprenentatge centrat en l’estudiant, personalitzat el qual permeti a l’alumnat aprendre a través de la immersió i el descobriment. Sens dubte, ens referim a una pedagogia de la interacció. Aquesta, suposaria el foment de la comunicació i el diàleg entre les parts implicades en el procés d’E-A, i la coautoria i participació en la construcció d coneixements.  Per tant, s’entén com un acte de construcció i de connexió entre tots els interactuants on tots tenen el mateix estatus, independentment de l’enunciació que es realitzi.

En aquest sentit, les TIC poden suposar mitjans revolucionaris que facilitarien la posada en pràctica d’aquest aprenentatge interactiu, però tal i com diu Ogilvy (2006): les noves tecnologies poden suposar una millora per a l’educació en funció de la capacitat dels docents per treure el màxim potencial d’aquestes eines.

En aquest punt és com es justifica el pas de les TIC a les Tac, ja que, tal i com esmenta Järvelä (2006) poden augmentar el grau d’autenticitat de l’aprenentatge i suscitar major interès i motivació en l’alumnat. Tanmateix, permeten construir comunitats virtuals amb diferents escoles, equips col·laboratius i equips docents.

En definitiva, les TIC poden arribar a ser una gran eina d’aprenentatge, però és necessari que els docents, prenguin consciència que un veritable aprenentatge transformador i interactiu depèn de l’ús que ells en facin d’aquestes eines. És a dir, en realitat el que és important és la forma d’ensenyar del docent, ja que aquesta determinarà el procés d’aprenentatge dels alumnes. Així, malgrat es tingui una pissarra digital a l’aula, si el docent no sap fer-la servir o és limita a fer-ne un ús reproductiu (transmissió de continguts sense interacció amb l’alumnat) no s’aconseguirà generar aprenentatges significatius entre els estudiants.

Les noves tecnologies estan dissenyades per facilitar-nos el nostre dia a dia, però no ens hem d’oblidar de que l’èxit d’aquestes es troba en la utilització que fem d’aquestes, tant a nivell personal, laboral o social.