Sessió 10: L'evolució dels software educatius

Al voltant dels anys 70 es van començar a desenvolupar programes informàtics per ser aplicats a l’educació, els quals tant sols es podien utilitzar incorporant-los al hardware dels ordinadors. 

No obstant, s’ha produït una gran evolució en quant a la tecnologia educativa. És doncs, quan aquests programes reben el nom de multimèdia educatiu ja que el programari comença a presentar una interface molt més atractiva i a estar disponible en CD-ROM. Uns exemples ben clars són els jocs eductius de Les Tres Bessones o el Pipo.  Ara però, la majoria del software educatiu està en línia, estant a l’abast de tothom, permetent la interacció entre els usuaris. 

Tipologies de programari educatiu 

 

Existeixen diferents tipologies de programes educatius en funció de les finalitats que persegueix:

-          Programes d’exercitació: Exercicis que es podrien fer en paper. Pretenen exercitar algun tipus d’habilitat com el càlcul o l’ortografia. 
-          Programes tutorials, tutorials experts: continguts que expliquen una temàtica concreta.

-          Base de dades: on puc consultar informació del meu interès. La interacció és més oberta, perquè puc demanar al programa allò que necessito.

-          Simuladors: programes que intenten representar un fenomen que no es pot veure o es perillós de provocar-lo. Com ara la simulació d’un terratrèmol. La participació dels subjectes no és gaire possible, ja que té un paper més d’observador.

-          Constructors o micromons: programes de llenguatge de programació que permeten construir alguna cosa a través d’unes regles i pautes determinades. Un exemple és l’Scratch, el qual té uns comandaments que permeten el moviment dels personatges.  En aquest sentit, no està tan pautat el que he de fer. 

-          Programes eines: programes per escriure un text, vídeo, etc. Qualsevol programa per crear informació o editar-la. En aquesta classificació també s’engloben les eines de la Web 2.0.

A partir d’aquesta introducció teòrica exposaré exemples sobre programes de multimèdia educativa.

En primer lloc, us presento l’Scratch , una aplicació informàtica, orientada principalment als infants, a través de la qual es pot treballar amb les bases d’animació i programació informàtica. A més, permet l’exploració, l’experimentació, l’expressió d’idees personals  i el desenvolupament de la creativitat.

L’Scratch representaria una eina de tipus constructiva o micromons, ja que permet construir una animació, utilitzant personatges i idees lliurament. Això es possible gràcies als comandaments que permeten el moviment dels personatges. Malgrat existeixin unes pautes, no és una eina limitadora, ja que el nen/a pot decidir quin moviment pot fer el seu personatge, amb quin objecte interactuarà, què dirà o en quin escenari es trobarà. Aquesta eina és molt amena però requereix fer un esforç per aprendre a utilitzar-la. Per això es considera que presenta una alta demanda cognitiva. 

 

Per aprendre a utilitzar aquesta eina digital, es poden trobar diferents tutorials a la xarxa, entre els quals a la nostra classe ens hem centrat en aquest: http://www.alejandrabosco.net/tac.html#prettyPhoto/14/

En segon lloc, hem treballat amb la web educativa http://www.edu365.cat/, la qual presenta un ampli ventall de continguts pels diferents nivells de formació, des de l'etapa infantil fins a la formació professional, tant per a estudiants com per al professorat. En particular, ens hem centrat en l’apartat Educació Primària, matèria de Llengua Castellana  i  activitats d'Ortografíate. Dins d'aquesta pàgina web trobem material d'exercitació ja que permet millorar un aprenentatge.

L'activitat per millorar la competència ortogràfica que he triat ha estat Palabras con Br y Bl, dins de la qual hi havia una breu exposició teòrica, tal i com es mostra a la Imatge 2 i alguns exercicis pràctics com els de la Imatge 3.

.

Imatge 2

Imatge 3

En definitiva, aquests programes multimèdia educatiu tenen un seguit d'avantatges, entre els quals es troben la ràpida adqusisicó d'aprenentatge gràcies a l'automatisme del seu funcionament i l'exposició dels contiguts d'una forma alternativa. A més permeten familiaritzar-se amb les TIC, tot veient-les com quelcom que els pot aportar coneixements i on poden participar. Com a inconvenients, es pot apreciar com aquestes activitats no permeten una interacció lliure d el'usuari amb el programa, ja que està delimitat què ha de fer. En canvi, si ens fixem en els programes de caire constructiu o eines, s'observa com la interacció de l'usuari és major. En tot cas, penso que aquestes eines educatives poden arribar a tenir més beneficis que aspectes negatius, sempre i quan es faci un bon ús, en consciència, d'aquestes.

Sessió 8: Ús educatiu de les tablets digitals

Avui hem tingut la oportunitat de gaudir d'una xerrada a càrrec del professor Pere Marqués sobre l'ús educatiu de les tablets.

Per introduir-nos la temàtica ens ha plantejat tres preguntes sobre les quals havíem de reflexionar , un cop finalitzada la seva exposició.

• Per què considerem que és imprescindible integrar les TIC a l'àmbit educatiu?
• Quins avantatges i inconvenients aporten les tablets quan entren a les aules? On està el seu valor afegit?
• Quins impactes té l'ús de les tablets digitals? Els discents aprendran més? Millorarà el seu rendiment acadèmic i el seu procés d'aprenentatge? 

Per tal de poder ampliar el nostre bagatge cultural en relació a aquest aparell electrònic, Marqués ens ha ofert una pinzellada sobre l'aparell en sí, motius per fer-ne ús a les aules, els canvis que han patit les aules arrel de l'entrada de les TIC o el concepte d'i-Person.

Motius per fer-ne ús de les TIC a les aules:

-Competència digital informacional de l'alumnat, com ara saber cercar informació amb intel·ligència i criteri o saber moure's amb seguretat per la xarxa.  Es tracta d'un aprenentatge pràctic no teòric, per lo que han d'aprendre'n a partir del contacte i ús de les TIC. Aquest aprenentatge permet:

 Aprenentatge continu // Productivitat personal i grupal // Comunicació i actuació al ciberespai

- Requereix una actualització curricular, és a dir, el currículum s'ha d'actualitzar a partir de la tecnologia. 

- Recursos didàctics: Les TIC han de suposar una innovació metodològica i una eina de millora del procés d'E-A, adequant-se a la diversitat individual de les aules. 

El ciberespai ens ha canviat el món, fet que comporta que a les aules s'hagin canviat:

- Objectius: conceptes, fets, idiomes. Competències d'aprenentatge autònom i continu, valors, etc. 

-Avaluació: nous criteris, memoritzar i "fer recolzaments" (apunts a Internet)

- Eines (TIC): aquestes entren a les aules i en són un exemple: la pissarra digital, els continguts digitals a l'aula 2.0, la permanent connexió a Internet o la plataforma educativa EVA. 

- Noves infraestructures i  organització per tal d'adaptar-se a l'ús de les TIC a les aules. 

- Metodologia: activitats, rols escola-família, entorn, etc.

El concepte d'i-Person:

Val a dir que l'ésser humà ha evolucionat a i-Person, essent persones que permanentment estan connectades a la xarxa a través de diferents aparells tecnològics com ara smartphones, ordinadors, tablets, rellotges digitals, i-Pod, etc. Tenir a l'abast algun d'aquests aparells permet empoderar a la persona perquè aquesta tindrà una font de coneixement, xarxes socials i informació a la mà, a un sol click.

En definitiva, tal i com afirma Marqués:

"Es como si nuestro cerebro se hubiera ampliado con un nuevo lóbulo (Internet) que nos permite SIEMPRE acceder a cualquier información que nos interese, comunicarnos con cualquier persona y realizar todo tipo de actividades en un ciberespacio que se constituye como alternativa a los hasta ahora habituales espacios físicos. Esto no es una mutación ni nos da la omnisciencia, pero constituye un salto evolutivo de primera magnitud en la evolución humana: ahora las personas (las "iPersonas") somos potencialmente mucho más poderosas". 

(Veure article complet, al web Tecnonews)

Reflexionant una mica...

• Per què considerem que és imprescindible integrar les TIC a l'àmbit educatiu?

 En certa manera és imprescindible perquè el món avança i en conseqüència ho han de fer les diferents esferes que el composen, ja que sinó això suposa un endarreriment en quant a l'adquisició de competències per "sobreviure" en una societat cada cop més tecnològica . Així doncs, és important integrar les TIC a les aules, però sent crítics i conscients en la forma de fer-ho. La seva presència i ús ha de significar un avantatge, una millora del procés d'E-A, però mai una reproducció del model educatiu imperant o una eina que dificulti la consolidació dels aprenentatges dels alumnes.

• Quins avantatges i inconvenients aporten les tablets quan entren a les aules? On està el seu valor afegit?

Avantatges	Inconvenients
Accés a informació actualitzada Complementació dels continguts  transmesos a classe Eina motivadora pels alumnes Eina innovadora Ajuda a desenvolupar la creativitat de l’alumnat Contribueix a l’autoaprenentatge	Elevat cos econòmic Generadora de desigualtats entre els alumnes Necessitat de tenir connexió a Internet Font de distracció pels alumnes Incompetència digital dels docents

En resum, com a valor afegit es podria considerar la potent eina educativa i d'aprenentatge que suposa les tablets, però s'ha de ser conscient i s'ha de reflexionar sobre l'ús que es fa d'aquestes. S'hauria de treballar per tal de poder realitzar bones pràctiques educatives amb l'ús de les tablets digitals.

• Quins impactes té l'ús de les tablets digitals? Els discents aprendran més? Millorarà el seu rendiment acadèmic i el seu procés d'aprenentatge? 

Com ja he mencionat, la utilització de les tablets poden arribar a esdevenir una gran eina que ajuden a millorar el procés d'aprenentatge dels alumnes, ja que suposen una innovació metodològica com ara la realització de noves activitats més motivadores. És a dir, el seu ús pot significar un punt a favor en l'aprenentatge dels discents. 

No obstant això s'ha de destacar que malgrat haver-hi una gran varietat de recursos tecnològics, l'actuació i la forma d'ensenyar dels docents té una gran rellevància en la generació d'aprenentatges dels alumnes. Així les estratègies didàctiques, les habilitats, l'interès personal per l'ensenyament o  la disponibilitat del docent són aspectes clau en la millora dels aprenentatges de l'alumnat; elements que van més enllà de la presència o no de les tablets o altres tecnologies a l'aula.

Reflexionant: Les TIC com eina de millora educativa

La temàtica de la publicació sorgeix a partir de la lectura de l'article Bosco, A. (2008) De la supuesta relación entre tecnología einnovación educativa, REIRE Revista d’innovació i recerca en educación,nº1, noviembre 2008, pp.11-22, el qual a grans trets plantejala idea de  fins a quin punt l'ús de les noves tecnologies a l'aula és sinònim de millora educativa. 

La idea de tecnologia educativa va sorgir amb el propòsit de millorar l’educació, tot fent-la més eficaç i eficient per poder així, aconseguir millors resultats.  Però no és cert del tot que la tecnologia millori el procés d’E-A sota qualsevol circumstància.  Per a que això sigui veritable és necessari que docents i estudiants facin un exercici reflexiu sobre el significat d’ensenyar i aprendre. 

Antigament es considerava que la tecnologia aplicada a l’educació consistia en la utilització de coneixements científics per dissenyar, desenvolupar i controlar els processos educatius, fent-los més predictibles, eficaços i eficients. La tecnologia era el millor mitjà per aconseguir controlar l’educació i predir els resultats del procés educatiu.

Actualment, els termes d’innovació i millora a través de la tecnologia fan referència a l’obtenció de l’últim aparell fabricat. Només posseint els aparells més desenvolupats s’aconsegueixen millores. Es parla doncs, de “quant més nou és, millor”, una idea que engloba el terme tecnologia artefactual. Aquesta és una visió inaplicable a l’àmbit educatiu, ja que no és suficient tenir l’última tecnologia per aconseguir els millors resultats.  És a dir, el focus de la qüestió es troba en l’ús que es fa d’aquesta tecnologia.

A més, aquesta percepció de la tecnologia com a progrés dels aparells tecnològics, ocasiona que la presència d’altres tecnologies quedi en un segon pla. Uns exemples d’aquestes tecnologies minimitzades són la simbòlica (representacions diverses) i la organitzativa (forma d’estructurar les accions en el temps i les accions de les persones), les quals representaven un major desenvolupament per a les persones que no pas l’artefactual.

Per tant, per molt que es tinguin a disposició les eines tecnològiques d’última generació, no és sinònim d’obtenir els millors resultats. L’èxit de l’ús de les noves tecnologies dins del camp educatiu dependrà de com els professionals les utilitzaran. No sempre s’assoliran els mateixos resultats en diferents contextos tot i tenir la mateixa i l’última versió d’un aparell tecnològic.

Dins del món educatiu és difícil concretar a què es refereixen els processos d’innovació i de millora, ja que cada context és singular, únic. En conseqüència, una innovació o millora serà també exclusiva d’aquell context. Per exemple, si un docent té capacitat per incentivar la col·laboració a l’aula, la innovació no anirà relacionada amb la col·laboració. En canvi, per a un docent que segueixi un procés d’ensenyament tradicional i unidireccional la millora radicarà en aplicar noves estratègies educatives com ara la col·laboració.

Tot i així, els processos de millora i innovació a nivell educatiu es poden relacionar amb:

• L’ús de nous materials o recursos instructius tals com els curriculars o els tecnològics.
• L’ús de nous enfocaments d’ensenyança, activitats o estratègies didàctiques.
• L’elaboració de nous llocs pedagògics i/o teories subjacents a noves polítiques o programes.

 Domini cognitiu o ús intel·ligent de les TIC

Per a poder obtenir resultats positius mitjançant la utilització de les noves tecnologies en el procés d’E-A, és necessari que els usuaris d’aquestes –docents i discents– reflexionin entorn a les bones pràctiques d’aquestes, és a dir, al bon ús d’aquestes eines.

Primerament, però, és necessari que es tingui un coneixement instrumental  bàsic d’aquestes, que es sàpiguen utilitzar a nivell de software i hardware. A més, saber cercar fonts d’informació, recursos en suport digital, els usos de les TIC en la matèria que s’imparteix i valorar els límits i potencialitats de la comunicació a través de la xarxa.  

Des de la vessant del professorat, aquests han de  reflexionar fins a quin punt les TIC poden suposar un mitjà per millorar l’aprenentatge de l’alumnat.  I en quant a l’alumnat, aquest hauria de ser capaç de transformar la informació en coneixement. És a dir donar-li un significat a la informació que tenen a les mans. Per tant es demana que desenvolupin una visió crítica en vers a la informació present.

En definitiva implementar les TIC a l’aula comporta fer-ne un ús reflexiu i no pas reproductiu del model tradicional d’ensenyament i aprenentatge.

Seguint aquesta idea, a continuació s’especifiquen unes recomanacions per a fer una bona incorporació de la tecnologia en els processos educatius.

•  Allò rellevant sempre ha de ser allò educatiu i no allò tecnològic. El docent quan vulgui usar les TIC ha de pensar en els aprenentatges que vol generar en els alumnes.  

• L’ús de l’ordinador no et fa ser millor o pitjor docent ni que l’alumnat augmenti el seu interès.

• El mètode d’ensenyament juntament amb les TIC és el que aconsegueix un  o altre tipus de resultats.

• Les TIC han de ser utilitzades per a què l’alumnat aprengui de forma pràctica.

• Les TIC haurien d’utilitzar-se  com a recurs de suport per a l’aprenentatge i per adquirir i desenvolupar competències digitals.

• Les TIC han  de permetre la cerca, consulta i elaboració d’informació així com la possibilitat de relacionar-se amb els altres.

• Les TIC haurien d’utilitzar-se per al treball individual i per al treball col·laboratiu.

• Quan s’utilitzin les TIC a una activitat s’ha de donar a conèixer els objectius, els continguts i les habilitats tecnològiques que es treballaran.

• Quan s’utilitzin les TIC, s’ha d’evitar la improvisació.

• Les activitats relacionades amb les TIC,  han d’estar integrades i ser coherents amb els objectius i continguts curriculars que s’estiguin ensenyant.

Personalment estic d’acord amb les idees que s’exposen en l’article, ja que per molta tecnologia que incorporem a les aules, sinó es fa un bon ús d’aquestes o es deixa de banda el mètode d’E-A, és difícil aconseguir uns resultats favorables. És a dir, veritablement el que és important és la forma d’ensenyar del docent, ja que aquesta condicionarà el procés d’aprenentatge dels alumnes. Així, malgrat es tingui una pissarra digital a l’aula, si el docent no sap fer-la servir o és limita a fer-ne un ús reproductiu (transmissió de continguts sense interacció amb l’alumnat) no s’aconseguirà generar aprenentatges significatius entre els estudiants.

Les noves tecnologies estan dissenyades per facilitar-nos el nostre dia a dia, però no ens hem d’oblidar de que l’èxit d’aquestes es troba en la utilització que fem d’aquestes, tant a nivell personal, laboral o social.

 

Sessió 2: Noves tecnologies educatives

 

La vinyeta reflecteix clarament que malgrat els accelerat avenços de les noves tecnologies, una part de la societat es queda enrere. Aquestes persones poden tenir una gran varietat de característiques que impedeixen seguir el ritme tecnològic. Unes de les raons més freqüents són la manca d’ingressos o l’edat. 

Pel que fa al primer, per a  les persones amb un poder adquisitiu baix amb dificultats per subsistir, les noves tecnologies és quelcom secundari, ja que poder adquirir-les suposa un elevat cost econòmic.  En quant al segon col·lectiu, són persones que han nascut en una època en que la tecnologia era pràcticament inexistent en la vida diària o bé l’ús dels aparells electrònics no era gaire freqüent en la seva etapa de creixement. Per aclarir el tema de l’edat, un exemple pot ser un home de 50 anys que amb prou feines sap utilitzar el telèfon mòbil  o bé una dona de 30 anys que no sap cercar informació a Internet. 

Val a dir però, que malgrat haver-hi aquesta tendència general a la incompetència digital en persones que han crescut al marge de les noves tecnologies, hi ha moltíssimes persones que les dominen i hi estan molt familiaritzades. Per tant, per aquestes l’edat no suposa una trava. Així veiem com avis utilitzen smartphones o persones de 35 anys utilitzen una gran varietat d’aparells en la vida quotidiana.

Retornant a la imatge, es pot observar com aquesta professora no ha pogut seguir el ritme de la nova era digital. És a dir, s’ha instal·lat a l’aula un aparell tecnològic de caire educatiu, la pissarra digital, però no sap com utilitzar-la. Aquest desconeixement de la pissarra demostra com aquesta dona no té assolida una competència digital. En concret, i segons Jordi Adell Segura, director  del Centre d'Educació i noves tecnologies (CENT),  la competència que li manca és la “Tecnològica o Informàtica”, relacionada amb la utilització de les eines tecnològiques.  Aquesta deficiència no l’hauria de tenir un professor i per evitar-ho, abans d’instal·lar nous aparells a les aules, s’hauria de fer una formació al professorat per tal de que puguin extreure’n el màxim partit d’aquests. Conseqüentment, el procés d’aprenentatge dels alumnes seria molt més enriquidor. 

En definitiva, he escollit aquesta vinyeta humorística perquè considero que les persones hem de tenir un cert domini com a mínim, de les noves tecnologies. Sobretot, si es treballa amb persones i si l'aprenentatge d'aquestes depèn de nosaltres. Així doncs, la situació de la imatge no s'hauria de produir en cap centre educatiu.